Xarim Aresté és una de les cares més conegudes dels nostres escenaris, paradoxalment, manté intacte el seu enigma. Ha tocat amb els artistes més respectats (de Josele Santiago a Maika Makovski, passant per Pascal Comelade) però d’un temps ençà posa tot l’èmfasi en el seu projecte personal. Imagen relacionada
Amb l’anterior disc, “La rosada”, ja li van ploure els premis: l’Altaveu, el Cerverí, l’Enderrock de la crítica al millor disc de pop-rock de l’any. Ar apuja l’aposta amb “Polinèsies”, un viatge per un univers alhora íntim i col·lectiu on cada cançó és una illa formada per mil illes diferents.
“Polinèsies” tracta la relació que hi ha entre el tot i cada una de les seves parts. De tot allò que hi ha de nosaltres en els demés i viceversa. Parla de l’aïllament que implica la individualitat i, a la vegada, de com estem connectats els uns als altres. Cada cançó representa una emoció, i cada emoció porta associat un bloqueig i el seu corresponent alliberament.
En total, 10 cançons escollides entre un centenar, producte d’un moment de creativitat desbordant. Una excel·lent col·lecció que consolida Xarim Aresté com un virtuós de les paraules, com un poeta de la guitarra. Resultado de imagen de xarim aresté polinesies El disc s’ha cuinat a Blind Records amb la complicitat de Santos Berrocal i Florenci Ferrer, reconeguts productors de grups com Love of Lesbian o Sidonie, entre molts altres. Hi trobem aportacions musicals dels habituals Ermengol Mayol (bateria), Miquel Sospedra (baix) i Ricard Sohn (teclat) i també amb cors ocasionals d’amics com Sidonie, Gerard Quintana, Roger Pistola o Ljubljana & the Seawolf. I l’art de l’habitual Joan Garau a la carpeta.
Amb “Polinèsies”, Xarim Aresté pren riscos per fer un veritable pas endavant. Perquè tenim buides les mans. Perquè només som indomables.
“Mostassa”, l’EP debut de la banda, va veure la llum la primavera de 2016. Conté tres cançons i tota una declaració d’intencions: les influències del grup estan patents, però es respira una identitat musical pròpia i amb personalitat.
Els primers temes ja suposen un trampolí pel grup. Aconsegueixen fer-se un forat en diferents concerts compartint escenari amb grups com Smoking Souls, Dr. Calypso i la Gran Pegatina.
La tardor del 2016 el grup guanya el concurs musical D.O TGN i seguidament el concurs ‘el so de l’estiu’ de la xarxa de televisions locals TAC12, amb la cançó ‘El Sol’ i el Reussona 2017. Durant el 2017, Mostassa enregistra el seu primer llarga durada “el que vam ser”, que veu la llum a l’octubre del mateix any sota la firma discogràfica Delirics (Picap). Ara mateix el grup es veu immers en la promoció del disc pels mitjans de comunicació més importants del panorama català i on està rebent magnífiques crítiques (Rne4, Catalunya ràdio, “Espècies protegies” de Cadena Ser, Nació digital, Enderrock, diari Ara, etc)
Musicalment, Mostassa aporta una sonoritat poc explorada en el panorama català. Una selecció de temes originals i de qualitat, sense tabús estilístics, amb aires a Radiohead, amb melodies riques i tenses com a ‘NO’, i altres cançons plenes d’energia amb una instrumentació més acústica com ‘Sempre Feliç’. Les lletres sinceres i cuidades ens expliquen també una gran varietat d’històries, parlant amb una poesia clara i directa de victòria, de derrota, d’esperança i de desesperació.